En Valenciano

La meua ciutat, el meu poble, té un nom que és de la nostra llengua i parla renom. El meu poble esta situat al sud de la comunitat, més be al nord de la província d’Alacant. En temps ja passats despectivament anomenat de la comarca de la muntanya alacantina capital per haver la seua llengua valenciana conservat, llengua i parla diversa i comú que ens agermana. Alcoi manté vives i fortes les seus rails culturals, defen sempre la seua identitat la llengua utilitzant, crioll amalgamat, d’immigració d’un costat, i d’alacantina gent de la muntanya original.

Penseu, amics, que no tinc cor, opineu que no sé que és l’amor, creeu, per tant, que no tinc d’honor, com si no d’altre manera no esperàveu aquest cant al verdor, al de la meua, ja no volguda, si no amada, i repleta de frescor, Font roja, d’Alcoi no tan sols el color, si no d’això apart la de la seua anima calor, i el de la seua intima essència sabor.

Boira, boira ràpida, brillant, blanca, que de la vall s’alça, que al refugi aplega, i d’humitat el verd bosc rega, mes el paisatge viu en la retina, la natura, tan bella, no s’oblida.

Eixa sensació de llibertat, desitge que amb tu siga, a qualsevol alta muntanya, la força de la terra et beneïsca, que la sensació, amic, amiga, que n’hi ha per a mi en la Vall de Núria, per a tu, en lloc meravellós, siga.

Per la nit mori la boira, anant-se’n com furtiva noia, i es pot, es deu, presenciar, com si mirares a la mar, l’espectacle meravellós de les netes i brillants estrelles i constel·lacions.

Jo ja necessite en el meu interior, primavera de la meua tardor, de la vida és el millor, una mica d’humor, un poc de color, un molt de calor, un massa d’amor, de tu, dona, el sabor.

Jo estic, amics, enamorat d’una dona morena, morena de gran ulls verds i bellesa serena, a la que jo cante el meu amor baix la lluna plena. Morena que és d’entre la natura meravella, el no haver-la tinguda, coneguda, fins ara, una pena, però ara jo ja sé, ho sé, que el meu destí era ella.